Els casos d’anorèxia han disminuït els darrers anys, mentre que els de bulímia es mantenen

El psiquiatre adjunt de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, Joan Obiols, ha ofert aquest dilluns al vespre a l’edifici Crèdit Centre una conferència per parlar de l’anorèxia i la bulímia, una xerrada que ha estat organitzada per la Fundació Crèdit Andorrà. Són malalties amb “un cantó dramàtic” que necessiten ser explicades, perquè “hi ha molta desinformació”, ha exposat. Així mateix, també ha explicat que els darrers anys ha pogut constatar una disminució dels casos d’anorèxia entre la població andorrana, també en part per la bona feina feta en matèria de prevenció per part de tots els implicats. En canvi, els casos de bulímia es mantenen estables.

Els casos d’anorèxia els trobem sobretot entre les noies de 15 a 21 anys, moment en què els canvia el cos i se sotmeten a noves pressions per trobar-se a l’etapa de l’adolescència. Però a la vegada, són trastorns de gran transversalitat i que també poden afectar a persones de 40 anys i homes. Pel que fa al tractament, vora el 50% dels afectats es recuperen bé, vora el 30% tenen recaigudes al llarg de la seva vida i el 20% acaben convertint el trastorn en una malaltia crònica. Obiols també ha indicat que darrere l’anorèxia i la bulímia poden haver-hi d’altres malalties, com la depressió.

Durant la conferència s’ha donat a conèixer la nova guia ‘Pares, fills i desordres alimentaris: el diàleg és possible’, que ha elaborat el psicòleg clínic Jordi Royo, juntament amb la Fundació Crèdit Andorrà. Royo, també present a l’acte, ha explicat que la publicació s’adreça a tres col·lectius, els adolescents, les famílies i els professors. La intenció és que es converteixi en “un element que afavoreixi la comunicació entre tots tres”, ha manifestat.

El psicòleg també ha explicat als presents que les famílies han d’estar alerta si els seus fills perden pes de manera considerable, si s’aïllen i comencen a portar roba ample. Així mateix, ha recomanat no fer servir càstigs i amenaces si el trastorn ja existeix, “evitar fer servir els aliments com a premi o càstig” perquè no n’hi ha de bons i de dolents. També s’ha d’evitar “estigmatitzar el problema” de manera que, si aquest apareix, no s’ha de tenir por a buscar l’ajuda d’un professional.