Editorial, 9-M: El discurs de la por per no dur l’avortament al Consell

Quin sentiment de pena, per l’ocasió perduda, m’ha causat la comparació entre els continguts a les xarxes socials sobre el 8 de març, amb protestes i reivindicacions per tots els carrers de la geografia espanyola, en contrast amb la tímida concentració a la plaça Lídia Armengol.

Almenys m’alegra que s’estructuri un col·lectiu, més enllà de les proclames que he sentit desenes de vegades en els dos anys que fa que visc al país. Són unes reivindicacions, feministes, que sempre han quedat a les pàgines dels diaris, però que mai han arribat a la taula del Consell General.

Ahir el ministre Espot es feia seu el discurs de la por que repeteixen els polítics cada cop que a Andorra es parla d’avortament. Espot parlava de canvi de model de país, i de conseqüències irreversibles.

Em pregunto si quan es va obrir el sufragi a les dones, quan van accedir al mercat laboral, o quan es va legalitzar el divorci, els discursos de la por dels polítics repetien els arguments d’ahir d’Espot. No sé si des d’aleshores, les conseqüències han estat irreversibles, però el que sí és segur és que gràcies a això, la societat ha evolucionat i el país s’ha modernitzat.

L’editor,
@quicualguacil