Editorial, 12-J: Del ‘nací’ al ‘murió’ en el Mediterráneo

El ‘nací en el Mediterráneo’, de Joan Manuel Serrat, cada cop té menys sentit. De fa uns anys, des que Europa va decidir aixecar reixes amb punxes i tancar les fronteres del sud, el mar que tan lloava el cantautor del Poble Sec s’ha convertit en una tomba. No estaria malament que Serrat revisés la lletra, l’actualitzés, i ens cantés, en homenatge als milers de víctimes, un ‘murió en el Mediterráneo’.

Europa envelleix perquè té un marcat dèficit de natalitat. Cada cop cotitza menys gent jove i cada cop es paguen més pensions i durant més temps. El mercat laboral europeu clama per gent jove en edat de treballar. La patronal alemanya, un dels països que més immigrants ha rebut els darrers anys, encara reclama més de 3 milions de llocs de treball per a nouvinguts.

Si algú fa l’exercici de veure les xifres d’Itàlia durant el 2017 veurà que hi va haver més defuncions que la suma de naixements i immigrants rebuts. Per tant, que el Govern d’Itàlia celebri tancar els seus ports i no haver-se de quedar els 642 immigrants rescatats per la tripulació de l’Aquarius a alta mar, no és més que un exercici de cinisme electoral. Perquè ser xenòfob, avui dia a Europa, dona vots.

És així de trist. I bona part de la culpa d’això la té la ciutadania que, per la seva ignorància, es creu el discurs xenòfob i es mira la immigració amb recel.

L’editor,
@quicualguacil