VIDEOJOCS | Anàlisi Octopath Traveler

Anàlisi de joc de rol clàssic per a Nintendo Switch

Des de sempre Nintendo ha portat per bandera un gènere que a poc a poc està caient en l’oblit, el dels JRPGs per torns clàssics i calen jocs com Octopath Traveler per fer-nos recordar aquells jocs que fa no tants anys feien les delícies dels jugadors. Ara estem davant un joc de rol japonès clàssic com els antany Final Fantasy que es fa especial un cop que veus el seu personalíssim apartat visual i la seva magnífica banda sonora.

Octopath Traveler arriba a Nintendo Switch de la mà de Square Enix, experta en aquest tipus de jocs i ens porta un JRPG clàssic per torns de combats aleatoris amb 8 herois, 4 capítols per cada personatge i multitud d’hores de joc ideals perquè un estiu no es faci avorrit. Té tots els ingredients per ser una obra mestra però es queda a les portes d’això per algunes petites esquerdes que no ho disparen a l’Olimp, però que no li resten menys qualitat, és un dels jocs de l’any.

Amb una estètica píxel-art qualificada de 2D-HD ens trobem un apartat visual molt cuidat. Els personatges no deixen de ser conjunts de píxels al més pur estil 16bits però amb molta cura en escenaris molt treballats i amb multitud de detalls, efectes de llums i ombres, varietat de pantalles, animacions de diferents parts de la pantalla segons l’efecte climatològic o petits animalons salvatges en determinats llocs i una cosa que ens ha impactat ha estat l’efecte de l’aigua del riu. Tot realitzat amb una cura i un afecte que es nota a simple vista.

Quant als personatges, disposem de 8 protagonistes amb els seus 8 històries de 4 capítols cadascuna. Podrem realitzar-lo en l’ordre que vulguem però el primer personatge que triem serà el protagonista i no el podrem treure del lloc principal del nostre equip fins que hàgim completat els seus 4 capítols. Octopath Traveler no és un joc mancat de dificultat i hi haurà zones en què no puguem accedir per tenir un nivell baix i ens tocarà guanyar experiència a força de batalles (cosa que es pot fer alguna cosa monòton) o anar-nos a reclutar més personatges. Amb el que un cop completat el primer capítol d’un personatge podrem anar a jugar el capítol dos, que requerirà un nivell molt alt o anar jugar amb un altre heroi, ja que el joc ens dóna la llibertat per jugar-ho en l’ordre que més ràbia ens de.

 

Cada un dels herois té la seva pròpia història viscuda en primera persona pel personatge, fent que la resta dels personatges no tinguin immersió en la pròpia narració del personatge, és un punt que fa una mica d’esquerda en aquest magnífic joc i el contacte entre personatges és tan sols d’un breu diàleg que no va més enllà. Un altre dels punts negatius és que en sortir a Osterra, que és com es diu el món del joc, ens sortirà el nivell requerit per accedir a cada zona i el joc ens “recomana” acabar cada primer capítol de cada personatge i això es pot tornar alguna cosa tediós ja que les històries són molt bones però es queden una mica per la meitat a l’haver d’anar canviant entre protagonistes, però així està dissenyat, si volem fer-ho més fàcil haurem d’anar fent els primers capítols o si volem un repte més complicat, podrem anar directament a per la història d’un heroi de l’estirada, però repetim, es fa complicat i no apte per a tothom.

Les històries dels personatges en general segueixen el mateix plantejament i això pot ser que es faci tediós per completar a tots els herois. Ja que són unes 4 o 5 hores per cada història, és a dir unes 40 hores de joc només per completar la història bàsica. També hi ha algunes millors i pitjors que ens enganxaran més o menys.

Cada un dels 8 herois té unes habilitats úniques i serà el nostre deure el fer un equip equilibrat en el qual haurem de tocar a tots i cada un dels personatges, obligant-nos d’aquesta manera a treure el millor de cada un, això és un punt positiu perquè hi ha personatges que potser al principi no ens semblen gaire útils però quan els anem descobrint més a fons, observem que realment si podem usar-los per tal que desitgem, però a més posteriorment podrem ensenyar noves habilitats secundàries que faran de la personalització altre calaix de sorra ja que amplia bastant la capacitat dels herois.

Un altre dels punts positius és el poder parlar amb els NPCs, és a dir, amb els vilatans de les ciutats i serà gairebé obligatori perquè ens donaran equip i amb dos dels herois fins i tot podrem aprofundir una mica en la història d’aquests ciutadans.

Pel que fa al combat, res que no estigui inventat. Rol per torns en què la tàctica primarà per sobre d’altres valors. Cada enemic és feble a un tipus d’atac o una arma i això haurem de aprofitar-al nostre favor ja que hi ha combats en els quals no serà complicat guanyar, però sobretot contra caps finals un mal moviment o mal ús de les nostres habilitats pot ser una fallada i tendremos que comenzar de nuevo. A més comptem amb els impulsos i les ruptures que dónes més profunditat a les baralles.

L’impuls és la possibilitat de potenciar un atac per fer més mal, que si a sobre és un atac al que l’enemic és feble, es multipliquen els punts que li traiem. D’altra banda la ruptura vol dir que si ataquem a l’enemic i és feble pel que fa al moviment utilitzat, li farem perdre el torn. Amb aquests dos elements i la nostra intel·ligència podrem crear atacs brutals, però està en nosaltres, el joc tan sols ens dóna aquestes eines. Això és una cosa que es demanava als JRPGs, que deixin als jugadors crear els seus atacs i no estigui tot tan preestablert.

La banda sonora és meravellosa i digna d’un joc d’aquesta qualitat i té multitud de variacions que en cap moment ens fan pensar que és monòtona. Els textos estan traduïts a l’espanyol però el doblatge de les veus és anglesa.

No espereu trobar comèdia en Octopath Traveler, són 8 històries dramàtiques i intimes al més pur estil japonès dels anys 90. Sense ser un dels millors jocs del gènere, sí que hem de reconèixer que és una joia i agrair a Nintendo el portar a Switch on podrem jugar a pantalla gran i en mode portàtil a on vulguem. Aficionats i curiosos, Octopath Traveler és una de les joies de la híbrida de Nintendo i us ho recomanem encaridament per passar un bon estiu entrenenido o fins i tot allargar el joc més enllà. I si no us hem convençut encara, en l’eShop de Nintendo teniu el demo d’Octopath Traveler que us va a acabar de convèncer.