Anhedonisme i filofobia: dos mals del segle XXI

La ciència ha evolucionat enormement al llarg de les últimes dècades i mai abans havíem tingut tanta informació a prop de trastorns psicològics, tot i que queda molt camí per recórrer, la medicina es troba en la direcció correcta per identificar i buscar solucions a alguns dels trastorns més estesos en les societats del segle XXI.

La depressió és una de les principals causes d’incapacitació a les persones per poder dur a terme les seves tasques quotidianes, però, hi ha moltes altres malalties mentals que es manifesten de diferents maneres però que tenen totes les mateixes conseqüències negatives en les persones. A continuació s’exposaran tots els detalls de dos dels trastorns mentals que més s’estan estenent últimament.

Pèrdua de l’interès per la vida

La anhedonia és un trastorn mental que es caracteritza per la incapacitat de sentir o experimentar plaer o alegria, de percebre satisfacció i la gradual pèrdua de l’interès per les coses. Les persones afectades deixen d’entusiasmar per aquelles coses amb les que solien gaudir, de manera que depenent de cada cas, aquest trastorn pot desenvolupar-se fins la gravetat. Científicament s’ha descrit aquesta condició com una fallada dels estímuls reactius que estimulen el plaer i les emocions positives.

L’origen d’aquesta malaltia no es pot determinar amb exactitud però sí que es pot afirmar que l’abús de substàncies addictives, l’addicció als dispositius electrònics i la depressió o altres malalties com Alzheimer poden influir en el seu desenvolupament. Vivim immersos en les xarxes socials, on les persones veuen cada dia aquells estils de vida que sempre han volgut portar o volen portar i no poden per les seves pròpies circumstàncies. El constant sentiment de voler i no poder pot conduir a una persona a tancar-se en si mateixa i a deixar de sentir interès per tot el que l’envolta, desenvolupant amb el temps una profunda sensació de desgana i apatia.

Hi ha dos tipus de anhedonia estudiats, d’una banda hi ha la anhedònia social, en què l’afectat no és capaç de relacionar-se socialment i no té cap interès en això i, d’altra banda, la física, on hi ha una pèrdua completa d’interès per el contacte físic, problemes per tenir relacions sexuals o per gaudir del menjar, el que pot comportar al desenvolupament de trastorns alimentaris.

Igual que amb les altres malalties psicològiques, el millor tractament que poden trobar els afectats és l’ajuda de psicòlegs o psiquiatres, amb els quals un pot obrir la seva ment i començar a conèixer-se a través de la resposta a preguntes que mai abans s’havia plantejat . També són una bona opció les teràpies col·lectives i els tallers on s’ensenya a desenvolupar habilitats per millorar l’optimisme.

Por irracional a enamorar

En molt poques èpoques anteriors ha existit una por tan estès a l’amor i al compromís. Ens trobem davant la filofobia, que és un intens por que desenvolupen les persones davant la idea de enamorar-se o iniciar una relació amorosa. En els casos més greus, aquesta fòbia es pot estendre a la incapacitat que poden sentir els afectats per desenvolupar qualsevol relació íntima, fins i tot amb amics o familiars.

Aquesta condició s’inclou en la llista dels trastorns d’ansietat, ja que els símptomes que es poden desenvolupar davant aquesta por a l’amor són atacs de pànic, ansietat, marejos, inquietud, respiració superficial, nàusees o fins i tot dolor al pit. És un trastorn propi de la nostra societat en les grans ciutats, on s’ha prioritzat la llibertat i el desenvolupament individual com a màxim objectiu, a més de concedir una immensa importància a l’experimentació i al gaudi personal. Amb això, una gran part de la població pot experimentar autèntiques situacions d’estrès davant la perspectiva d’un compromís a llarg termini.

Les causes de la filofobia poden ser múltiples, ja que té una gran influència l’experiència vital personal de cada un. D’aquesta manera, aquesta por pot originar-se per la por de ser rebutjats, per un trauma creat a partir d’una experiència negativa en el passat com el divorci dels pares o ser testimoni de violència domèstica, o per haver experimentat una relació intensa fallida o una greu traïció amorosa.

En tot cas, es tracta d’un mecanisme de defensa desenvolupat per no tornar a experimentar un mal de grans magnituds. No obstant això, hi ha una sèrie de tractaments a través dels quals es pot aconseguir una completa recuperació com, per exemple, les teràpies psicològiques, la hipnosi com a mitjà per eliminar associacions negatives a les relacions amoroses, la teràpia de desensibilització sistemàtica, on el pacient s’enfronta als seus por en escenaris construïts o la teràpia cognitiu conductual, on el pacient aprèn els patrons del pensament negatiu i les tècniques necessàries per detectar-los i canviar-los per altres patrons de pensament.