Editorial: Els Nobel són com els Òscar

Arran d’un article publicat avui al Diari de Jean Michel Rascagneres, en què exposa quelcom que jo no sabia, i és que paral·lelament als premis Nobel, s’atorguen el IG Nobel, que són la seva antítesi humorística. A tall d’exemple, el de medicina s’ha atorgat a uns metges que han analitzat l’efecte que l’atracció del Dragon Khan té sobre el trànsit de pedres renals. O el premi d’antropologia, a un equip que va evidenciar que dins un zoo, els ximpanzés imitaven els visitants humans en la mateixa proporció que els humans imitaven els ximpanzés.

Jo ja no sé si amb el pas dels anys, els Nobel de veritat s’han mimetitzat amb la seva versió humorística, perquè em sembla d’un humor negre dens, que un president dels Estats Units, país màxim comerciant d’armes del món i algú que va incomplir el seu programa electoral amb el tancament d’un invent tan infame com Guantánamo, tingui el premi Nobel de la Pau. Un guardó que comparteix amb la presidenta de Birmània, que ni tan sòls ha condemnat la neteja ètnica rohinga en aquest país del sud est asiàtic.

Tot plegat enmig del dubte sobre els Nobel de literatura, que enguany perillen per l’escàndol d’abusos sexuals pels quals ha estat condemnat un dels membres del jurat.

Amb els Nobel passa com amb els Òscar, que pots comptar amb els dits d’una mà els que valen la pena fer-hi cap.

L’editor,
@quicualguacil