Editorial dimecres: A (des)propòsit de Khashoggi

Es compleixen tres setmanes de la desaparició d’un periodista, Jamal Khashoggi, crític amb el règim saudita. Kashoggi, a les seves columnes al The Washington Post criticava la manca de llibertat d’expressió del règim de Riad, a l’hora que lloava un altre règim, el de Qatar. Uns equilibris que li van generar enemics, fins al punt que les investigacions apunten a un assassinat al consolat saudita a Turquia, quan el periodista hi va anar a recollir uns papers per casar-se.

Des d’aleshores s’han filtrat imatges i àudios que reforcen la hipòtesi principal: l’esquarterament en vida del periodista.

Que a partir d’aquí, els EEUU, enviïn el seu màxim representant diplomàtic a reunir-se amb el príncep hereu del règim saudita. El cap de la diplomàcia, no el cap de la CIA. Que PP, PSOE i C’s ahir al Congrés espanyol aprovin seguir permetent la venda d’armes espanyoles al règim saudita, i que sigui el president turc, Tayip Erdogan –un home que en només un any, el 2017, ha tancat 35 mitjans de comunicació i que té empresonats 165 periodistes-. Que sigui Erdogan qui s’erigeixi com a única font de la investigació en aquest succés ple d’ombres… em sembla una presa de pèl, una manca de respecte a la veritat i desig evident i desacomplexat dels països d’Occident de sobreposar els negocis a la dignitat.

No envà, els EEUU són els primers exportadors d’armes a l’Aràbia Saudita, i Espanya, amb excel·lents relacions entre les dues monarquies, a més de ser el 4t país exportador d’armes, està executant la construcció de l’alta velocitat a la Meca, un projecte faraònic estimat en 6.700 milions d’euros. Quin fàstic, tot plegat.

L’editor,
@quicualguacil