Editorial: El futur incert de les estacions d’esquí

El principal motor dinamitzador de l’economia del país, l’esquí, va fer ahir una posada en escena conjunta que hauria de fer presagiar bons auguris, als que creiem que Andorra hauria de ser coneguda per tenir una única marca que actués com a paraigua dels diferents dominis esquiables. Les col·laboracions público privades haurien de trobar l’equilibri per formalitzar un conveni del qual en sortiria beneficiat pràcticament tot el sector serveis del país.

Ara bé, no deixa de ser paradoxal, que el mateix dia de la presentació, en la qual els tres responsables de les estacions preveuen un increment en la venta de forfaits, i en la qual s’anuncien inversions per valor de 24 milions d’euros, es publiqui una informació que alerta que la temperatura mitjana al Pirineu augmenta més que la mundial. En concret, un 30% més ràpid el darrer mig segle. Ho diuen més d’un centenar de científics per a l’Observatori Pirenaic del Canvi Climàtic. El mateix estudi avisa de la imminent davallada de precipitacions i de gruixos de neu.

Res nou. Ja ho preveia Alan Ward, amb el treball de divulgació científica que li va valdre un premi a la nit literària, i on avançava que la neu que avui hi ha a la cota 1.900 l’haurem d’anar a buscar a la 2.200. Ens uns anys, ni Pal ni Naturlàndia seran dominis esquiables. O sí, si la tecnologia permet crear neu d’allà on no raja aigua. Però per no deixar-ho tot en mans de l’avenç tecnològic, estaria bé que s’incrementessin les iniciatives per conscienciar tothom d’aquest problema que se’ns tira a tots a sobre, i en especial, als que vivim al Pirineu.

L’editor,
@quicualguacil