Editorial: misèria humana

El proper 2 de desembre es compliran dos mesos de la desaparició del periodista opositor amb el règim saudita Jamal Kashoggi. La Agència d’Intel·ligència dels Estats Units, la CIA, ha conclòs aquesta setmana que el va ser el príncep hereu del règim qui va ordenar l’assassinat de Kashoggi, que probablement va ser esquarterat i dissolt.

Donald Trump coneix l’informe de la CIA i ha preferit no escoltar un àudio on se senten els gemecs que va proferir Kashoggi mentre el mataven. Els Estats Units són el primer venedor d’armes de l’Aràbia Saudita, que a la vegada controla el preu del petroli. És per això, que el president nord-americà prefereix tapar-se les orelles i mirar cap a una altra banda.

Primer són els negocis, i després la dignitat humana.

Aquest principi lamentable el segueix també al peu de la lletra, Espanya, cinquè venedor d’armes al règim saudita.

Occident es mira el melic mentre la resta del món, que és qui ha patit l’espoli per par d’Occident des de la revolució industrial, els demana ajuda i solidaritat. Ho veiem cada dia a la tomba que és el mar Mediterrani o amb les crisis de refugiats de Síria i la imminent dels migrants hondurenys a Tijuana.

Un drama humanitari que mostra en què s’han convertit les societats neoliberals d’aquest segle XXI.

Veurem si tot està perdut, i fins quan resisteixen països com Alemanya, que de moment ha paralitzat la venda d’armament als saudites.

L’editor,
@quicualguacil