Les pel·lícules més polèmiques de Bernardo Bertolucci

El món del cinema ha acomiadat el director italià Bernardo Bertolucci, un dels estels que ha brillat amb més intensitat i força en els últims anys.

Bertolucci (Parma, Itàlia, 1941) ha mort als 77 anys d’edat a casa de Monteverde Vecchi deixant rere seu algunes de les obres més memorables del setè art.

Defensor a ultrança del Partit Comunista, els seus últims anys els va passar postrat en una cadira de rodes com a conseqüència d’una greu malaltia.

 

El Conformista (1970)
La seva primera obra de marcat caràcter polític. Basada en la novel·la homònima de 1951, escrita per Alberto Moravia, explica la història de Marcello Clerici, que s’uneix a un partit feixista italià com una manera de desaparèixer en la multitud per poder integrar-se.

 

La Lluna (1979)
Una de les seves obres més polèmiques on es barregen a parts iguals incest, heroïna, òpera i el complex d’Èdip.
Jill Clayburgh interpreta Caterina Silveri, una important cantant, que ha d’iniciar una gira de concerts per Itàlia. Després de la mort del seu marit, el seu fill, addicte a l’heroïna, l’acompanyarà en els seus bolos, fet aflorarà la malaltissa relació entre tots dos.

 

L’últim emperador (1987)
Una de les mega produccions més reeixides del cineasta, guardonada amb 9 Óscar de l’acadèmia i altres 39 premis internacionals.

Va ser el primer film que va obtenir el permís de les autoritats xineses per a ser rodat a l’interior de la Ciutat Prohibida i entre altres coses, serà recordat per la meravellosa banda sonora signada a parts iguals pel compositor japonès Ryuichi Sakamoto i el músic de rock nord-americà David Byrne (Talking Heads).

 

El cel protector (1990)
Asfixiant pel·lícula sobre el viatge pel Sàhara d’una parella nord-americana la relació està en ruïnes i necessita noves emocions amb què salvar el seu matrimoni.

La cinta va marcar el retorn a la pantalla de l’estupenda, però tristament oblidada, Debra Winger.

 

Bellesa Robada (1996)
Un càlid estiu a la Toscana és el teló de fons d’aquesta història d’iniciació sexual.

Primer paper per Liv Tyler qui va sorprendre al món amb una bellesa inusitada en un paper que va marcar la resta de la seva carrera.

 

Novecento (1976)
Primera megaproducció de l’astre italià filmada en dues parts i amb un repartiment ple d’estrelles de la talla de De Niro, Depardieu o Donald Sutherland.

Hiperrealista, hiperviolenta i amb imatges que se’ns han clavat a la retina com el linxament final o la mort d’un nen a mans d’un Donald Sutherland que desprenia sadisme en cada pla en el qual apareixia.

Una pel·lícula que repassa 50 anys de la història d’Itàlia.

 

Assetjada (1998)
Potser la seva pel·lícula més amable, més tendra i menys ambiciosa.

Una història d’amor impossible entre un pianista i una refugiada que conviuen en una antiga casa a la Roma dels 90.

La cinta va suposar el primer paper protagonista per Thandie Newton i està basada en el conte The Siege, de James Lasdun. La meva preferida de la llista.

 

Somiadors (2003)
Rodada en l’ocàs de la seva carrera i ambientada al maig del 68, on el director reprèn algun dels seus temes predilectes: sexe, drogues, bogeria i comunisme.

Un estudiant d’intercanvi nord-americà entrarà de ple el el malaltís món de dos germans, un noi i una noia. Molt sexe a tres bandes i poca chicha per a una cinta prescindible.

 

Tu i jo (2012)
Cinta amb reminiscències a La Lluna ja Somiadors, narra l’autodestrucció d’un jove i que reprèn de manera irregular les constants en el cinema de l’italià: l’adolescència, la família i la conflictiva relació entre els seus membres, la incomunicació i, per descomptat, la solitud moguda per un esperit llibertari de rupturisme individual.

Un fiasco en tota regla.

 

L’Últim tango a París (1972)
Bertolucci sempre serà recordat per aquesta pel·lícula. Erotisme gairebé pornogràfic, tarjedia, soledat i París com a teló de fons.

Inoblidable l’escena de la mantega amb la violació anal d’una joveníssima Maria Schneider a mans d’un majestuós i magnètic Marlon Brando. Els nostres pares van fer centenars de quilòmetres per veure-la.

inoblidable