Editorial: Dedicat a aquells/es que diuen que els immigrants venen a treure’ns la feina

Les següents, són dades de fa un lustre d’un treball difós per La Caixa d’Estalvis i Pensions. No una entitat social o una ONG. Un banc. A Espanya, el 12% de la població, més de 5,7 milions de persones, era immigrant. Els perceptors de pensions estrangers no arriben a l’1% (i més de la meitat són europeus).

Al seu torn, es calcula que l’alta taxa d’activitat dels immigrants contribueix a retardar uns cinc anys l’entrada en dèficit del sistema de pensions, a més de frenar l’envelliment poblacional.
És a dir, que si no fos pels immigrants, el sistema de pensions espanyol ja estaria en fallida.

Més dades: Els immigrants consulten un 7% menys el metge de capçalera i un 16,5% menys l’especialista. La proporció de la despesa sanitària que absorbeixen equival a una mica més del 5% del total.

El 50% del superàvit de les finances públiques durant els anys de més creixement va correspondre a impostos i contribucions socials aportats per la immigració.

Ara bé, malgrat l’eloqüència d’aquestes xifres que, repeteixo les va difondre la Caixa, avui Caixabanc, la crisi i la precarització laboral ha fet calar el missatge de l’ultradreta de percebre l’immigrant com un competidor en l’accés a prestacions i serveis socials.

Ho hem constatat aquest diumenge amb els resultats de les eleccions andaluses. I el problema anirà a més, perquè la població tendeix a l’envelliment i cada cop seran necessàries més prestacions.

Però si dues coses deixa clares l’estudi de la Caixa són, d’una banda, que la rebuda d’immigrants ajuda a revertir l’envelliment de la piràmide poblacional. I de l’altra, que són els que menys s’adrecen al sistema de salut. És a dir, aporten molt, i gasten poc.
Alemanya va veure a la guerra de Síria, un filó per dur al país un milió de refugiats, formats acadèmica i laboralment. Angela Merkel ha pagat un alt cost polític però econòmicament és una jugada mestra per al país.

Ahir vaig veure un reportatge d’Andorra Televisió que mostrava la ràpida adaptació i la gratitud al país de la família siriana de Sant Julià de Lòria. I em preguntava a què espera Andorra, ara que després de 7 anys de l’experiència eritrea ja té cobertura legal per fer-ho, a seguir l’exemple alemany.