Editorial: L’experiència de sis anys de reforma laboral

El juny del 2012 el Congrés dels Diputats espanyol aprovava la Reforma Laboral amb els vots del partit que governava aleshores, el PP, amb el suport de CiU i UPN. Un dels objectius principals de la reforma era, deien els seus impulsors, flexibilitzar el mercat laboral. Per això s’ampliava el tipus de contractes i s’abaratia l’acomiadament.

Sis anys després el balanç d’aquesta reforma ha estat devastador: hi ha més llocs de treball però són molt més precaris. Abans de l’aprovació, el 2011, el salari mitjà a Espanya era de 26.000 euros. Avui, sis anys després, és de 1.000 euros menys, segons l’Institut Nacional d’Estadística. S’acomiada més per contractar amb un salari més baix. Un any després de la reforma es van disparar els acomiadaments col·lectius, fins a 82.000 afectats el 2012. I s’incrementa la temporalitat: un 26% dels assalariats espanyols no tenen contracte indefinit.

La llei qualificada de relacions laborals aprovada aquest dijous al Consell General copia literalment articles de la reforma espanyola. De fet, es comentava ahir a aquesta taula, que assessors que van ajudar a redactar-la són els mateixos.

No és ja prou precari el mercat laboral andorrà, per la temporalitat i perquè el sector del turisme i dels serveis -majoritari al país- sempre s’emporten la pitjor part, com per facilitar encara una eina legal perquè es precaritzi més?

No tenim ja l’experiència i les xifres del país del sud com per repetir els mateixos errors?

O és que qui ha aprovat aquesta llei qualificada de relacions laboral no ho veu com un error i ja li està bé que els treballadors vagin perdent drets.

Entre el cost de la vida, els preus dels lloguers i ara la qualitat de les relacions laborals s’està quedant un país cada cop menys atractiu perquè la gent hi vingui, o es quedi, a treballar.

L’editor,
@quicualguacil