Un 13,8% de les persones amb familiars a càrrec diuen que això ha tingut un impacte en la seva feina

Un 34,2% de la població d’entre els 18 i els 64 anys s’ocupava el 2018 d’un menor de 14 anys i/o d’algun familiar dependent. Aquesta responsabilitat de cura es concentra en les persones amb edats compreses entre els 25 i els 44 anys (un 53,6% del total). Un 86,2% dels enquestats manifesta que aquestes responsabilitats no tenen cap efecte sobre la seva activitat laboral actual, mentre que un 13,8% destaquen que sí que els ha afectat, sent la conseqüència principal que han hagut de reduir les seves hores de treball (un 37%). Les dades fetes públiques aquest dijous pel departament d’Estadística també mostren que un 8,7% gaudeix de treball a temps parcial, una taxa que està per sota de la mitjana de la Unió Europea al 2010, on se situava en el 19,4%, sent d’un 18,2% a França i un 14,9% a Espanya. A Holanda s’arribava al 49,8%.

Aquests són alguns dels resultats de la primera enquesta sobre la conciliació familiar i laboral que duu a terme el departament d’Estadística en el marc de la llei del pla d’estadística 2018-2021. Tal com mostren les dades, els efectes que han tingut el fet d’haver-se de fer càrrec d’un menor o d’una persona dependent sobre el treball és relativament independent del sexe, la nacionalitat, la tipologia de la llar i el tipus de relació laboral. En canvi, cal assenyalar que el 56,9% de les persones en règim de jornada parcial manifesten que la responsabilitat de cuidar menors d’edat ha ocasionat algun efecte sobre el seu treball actual.

Quant a la flexibilitat laboral per poder-se fer càrrec d’alguna persona, és a dir, la possibilitat de modificar l’inici o la finalització de la jornada o absentar-se puntualment, cal destacar que un 81,5% dels enquestats manifesta que és possible generalment, mentre que un altre 18,5% afirma que només és possible en cas d’emergència o bé que és impossible. Aquest percentatge d’impossibilitat o major dificultat és més elevat en el sector del comerç, hoteleria, transport i comunicacions, on s’eleva a un 24,2%.

Pel que fa a la possibilitat d’absentar-se almenys un dia del lloc de treball per exercir millor les responsabilitats de cura es comprova que està relacionada amb el nivell d’estudis, naturalesa de l’ocupador i tipus d’ocupació. Així, les persones amb un nivell d’estudis més alt, un tipus d’ocupació més qualificada (per exemple, personal directiu i professionals científics en el 92,6%) i els assalariats del sector públic i parapúblic tenen més possibilitat de gaudir de dies lliures per cuidar altres persones al seu càrrec que no pas la resta d’empleats.

L’enquesta també reflecteix que el reconeixement d’algun obstacle en l’àmbit laboral (al marge de les possibilitats de modificar la jornada i de gaudir de dia d’absència puntual) per al compliment de les responsabilitats de cura de tercers està relacionat amb el nivell d’estudis, la naturalesa de l’ocupador, el sector d’activitat i el tipus d’ocupació. Així, el 14,1% de les persones amb estudis fins a l’escolarització obligatòria tenen més dificultat per conciliar la seva vida laboral i familiar, així com els assalariats del sector privat (12,6%). D’altra banda, els ocupats en el sector del comerç, hostaleria, transport i comunicacions (15,3%) i els treballadors amb un tipus d’ocupació no qualificada (20,8%) també declaren més dificultats per conciliar la seva vida laboral i familiar que en la resta de treballadors.

Font: ANA