En directe


oients aquí avui: 4798

En directe


Protocols que puguin ser més flexibles per arribar a una normalitat

Per: el 7 de setembre de 2021

Sant Julià de Lòria.-

Aquest dijous arrenca un nou curs escolar en què, malgrat un cert relaxament, els protocols Covid-19 continuaran ben presents.

La ministra d’Educació i Ensenyament, Ester Vilarrubla, destaca que l’objectiu final és que es pugui aspirar a la màxima normalitat però que també calia apostar per la prudència. Diu que espera una gran adhesió als cribratges i valora el fet que no hi hagi hagut un augment de sol·licituds de beques.

S’ha fixat un retorn a les classes que es relaxa una mica respecte del curs passat però que encara preveu l’ús de la mascareta i els grups reduïts, a més del cribratge previ, quin retorn estan tenint de pares i mares i docents?
Tothom està més tranquil i amb més confiança; l’any passat tot era novetat, eren protocols que mai s’havien posat en pràctica; ara, en canvi, tenim tota l’experiència d’un curs i tampoc hi ha tants canvis: els cribratges ja s’havien fet, les mascaretes ja s’havien portat a l’aula, no hi ha cap mesura nova amb més restricció, el que hi ha és alguna flexibilització. S’ha rebut amb molta confiança i amb força tranquil·litat, el retorn que tenim, tant per part del sindicat com de les associacions de pares, és que tenen ganes que això pugui ser més flexible d’aquí a un temps però crec que estan satisfets que la prudència imperi per convertir les escoles en un lloc segur i poder mantenir la presencialitat tot el curs, que també és l’objectiu. Recuperar el màxim de normalitat però donar molta seguretat perquè siguin espais segurs i oberts.

Quina adhesió espereu als cribratges?
Espero una adhesió alta perquè el curs passat, a partir del novembre, es va cribrar els més grans i des del gener els més petits i va haver-hi escoles on es va aconseguir un 80% de participació, per tant, ara a l’inici potser no serà fàcil arribar a un tant per cent tan alt perquè la gent arriba de vacances i no té la dinàmica, però sabem que és una eina que va funcionar i cal afegir, a més, el fet de fer-ho al mateix centre escolar, que la logística és molt fàcil, que no és agressiu i que finalment el que aconsegueix és que es pugui fer vida més normal. Va ser molt ben rebut i per tant jo espero que ho continuï sent. Animo que la gent s’apunti i els encoratjo perquè donarà més garanties per a l’escola, i a més ens farà aquesta fotografia de país, ja que coincideix l’inici del curs amb el retorn de moltíssimes famílies de les vacances i és una foto de com estarem tots, per tant, ens pot anar bé per saber quines mesures implantar. Animo que es faci aquest gest, que és personal però també de solidaritat.

Quin impacte pot tenir la vacunació dels joves de 12 a 15 anys per al desenvolupament del curs?
Els de 16 a 18 molts ja estan vacunats i ara hi ha la possibilitat de vacunar-se els de 12 a 16, i segurament el retorn de les vacances farà que hi hagi més inscripcions. També donarà més tranquil·litat perquè les evidències ens diuen que tot i que hi ha gent vacunada que es pot infectar les conseqüències són menys fortes, que és tot més lleu, i per tant ens anirà bé.

S’està preparat per a un escenari negatiu, és a dir, per a un empitjorament de la situació?
És un dels escenaris previstos; jo espero no haver-hi d’arribar, ho esperem tots, però ja sabem com va funcionar al primer confinament i ara, a més, hem establert uns protocols que en aquell moment els vam haver d’improvisar i crec que ens hem de felicitar del ràpid que es va anar a posar-los en marxa. Ara ja estan pensats, ja sabem com s’ha d’actuar, amb quines eines, la gent s’ha format… per tant, tot i que crec que ara per ara és un escenari que no es contempla, que es veu molt lluny, els hem de tenir tots damunt la taula i el que hem de fer és estar molt atents setmanalment, quinzenalment, als canvis que hi pugui haver en la situació epidemiològica per veure com hem d’ajustar les mesures. A ser possible el que volem és que puguin ser molt més flexibles i que puguem arribar a una normalitat total, però si hem d’anar a ser més estrictes i posar més capes, s’haurà de fer.

L’any passat es van fer classes de reforç per a aquells alumnes amb més dificultats, quina és la situació ara com ara?
Jo diria que estem molt més normalitzats, finalment venim d’un curs que molts alumnes no han hagut de confinar-se ni una sola vegada i que hi ha hagut presencialitat i per tant hi ha hagut interacció sí, amb mascareta i grups bombolla, però per a molts nens hi ha hagut molta normalitat, penso en els més petits que han anat fins i tot sense mascareta a l’aula i que han pogut fer extraescolars, això ha tingut un millor impacte que un confinament. Sempre hi ha alumnes amb més dificultat i sempre hem d’estar atents a les aules, d’ajudar-los i personalitzar l’ensenyament, cal veure com afecten aquestes situacions en l’àmbit emocional perquè també té una repercussió sobre l’aprenentatge i sobre la persona.

Hi ha algun tipus de protocol per ajudar-los?
Sempre. Els tutors, que estan més a prop, si veuen alguna actitud que potser els pot despertar alguna sospita que ho puguin estar passant malament tenen els psicopedagogs a les escoles que són els primers que poden actuar per veure el que hi ha i després es poden derivar al psicòleg, i a més a més, ara hi ha el programa que es va fer perquè econòmicament no sigui una dificultat per a ningú.

S’ha notat l’impacte de la crisi sanitària i econòmica en la demanda de beques?
És una dada que és molt bon indicador del que pot estar passant i la demano sovint; a més a més, vam fer una reforma legislativa perquè encara fos més fàcil demanar els ajuts i que poguéssim arribar a més famílies que ho poguessin necessitar, fins i tot vam apujar els llindars, és a dir, que podies tenir més salari i seguir demanant beca i amb tot i això estem parlant d’unes xifres molt semblants. En el cas d’ensenyament obligatori es van tancar fa uns mesos i estem parlant de potser 20-30 demandes amunt o avall tot i que encara hem d’esperar les de fora de termini, i per tant segurament seran les mateixes dades que l’any passat; pel que fa a l’ensenyament superior, s’han obert ara i hem d’esperar. Les d’obligatori, que en definitiva estem parlant de beques de transport, de menjador, de material… estem en unes xifres molt semblants i per tant en aquest sentit la bona notícia és que sembla que la pandèmia, almenys pel que fa a poder demanar beca, no ha empitjorat les situacions o de famílies que han hagut de demanar beca, això no vol dir que no n’hi hagi hagut que no hagin passat moments complicats i que estiguin fent molts esforços.

Pel que fa al Permsea, en quin grau de desenvolupament ens trobem?
Vist com a renovació i millora del sistema educatiu amb aquest canvi d’enfocament competencial, de revisió de programes, de la part metodològica, a les aules el tenim implementat al que és segon i tercer cicle de la primera ensenyança, a tota la segona ensenyança i al batxillerat i una part de l’FP, ja que tota la renovació de l’FP ja està treballada des de l’enfocament competencial, per tant, ens quedaria el primer cicle de primera ensenyança i la maternal on, tot i que no podem parlar que hi hagi hagut implementació plena, sí que s’han anat agafant moltíssimes de les millores que hi ha hagut a la resta de nivells i s’han implementat. És a dir, l’ús de les noves tecnologies, perquè puntualment fan activitats amb eines més tecnològiques, o el tipus d’agrupament, per tant no està implementat en tota la revisió del programa però s’estan aplicant moltes pinzellades i moltes pràctiques del Permsea a tots els nivells.

Quan es podria veure a tots els nivells?
Jo penso que això ja és una revisió contínua perquè quan haurem acabat de modificar tots els programes haurem de començar pels que vam modificar fa quatre anys; és molt actiu i hem de renovar-los i no deixar que quedin obsolets perquè el coneixement fora de l’escola va molt ràpid i no podem fer que l’escola es quedi amb un ritme molt diferent; la renovació és contínua. En el seu moment tothom va parlar del Permsea, ara ja no en parlem perquè ja forma part de la dinàmica de renovació del que és la part curricular i metodològica.

Font: ANA