En directe


oients aquí avui: 2616

En directe


Punjabi, escollida cap de l’APDA amb el vot en contra del PS

Per: el 14 d'octubre de 2021

Andorra la Vella.-

Resma Punjabi ha estat escollida aquest dijous, amb els vots en contra del grup parlamentari socialdemòcrata i l’abstenció de la consellera no adscrita Carine Montaner, nova cap de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA).

Des del PS s’ha justificat el vot en contra del nomenament, ja que es considera, tal com ha argumentat la presidenta suplent, Judith Salazar, que Punjabi no complirà aviat amb els requeriments de la futura llei de protecció de dades. Montaner ha posat en relleu que la nova directora no té “cap experiència ni competència” en la protecció de dades i a més ha destacat que en els llocs públics ha de primar la meritocràcia i creu que no hi hauria d’haver una persona tan lligada a un partit polític, en aquest cas, el Liberal.

Davant aquests arguments, el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, ha destacat que Punjabi s'”adiu perfectament” al lloc per al qual ha estat escollida. En aquest sentit, ha lamentat la “sobresimplificació” que s’ha fet del seu currículum i ha destacat que més enllà de les seves titulacions en psicologia i magisteri sí que té experiència en la gestió i la protecció de dades”. “Està altament capacitada i compleix el requeriment de la futura llei”. Salazar ha respost que “no es nega la capacitat de Punjabi” però ha incidit en el fet que “en catorze dies” s’impulsarà una llei que “requereix una formació específica” i ha manifestat que a Europa les persones que estan al capdavant d’agències de protecció de dades estan formades en ciberseguretat o d’altres matèries relacionades, però que sobretot provenen de l’àmbit jurídic i ha incidit que “no era el millor perfil”. Costa ha destacat que la llei, “previsiblement” estipularà que es tracti d’una persona amb competències i capacitats per exercir el càrrec i que la nova cap les compleix. Ha citat exemples europeus en què les persones que ocupen aquest càrrec no són advocats i, en canvi, tenen titulacions en pedagogia, medecina o d’altres.

El Consell General també ha aprovat, amb les abstencions de Terceravia i Montaner i el vot a favor de la resta de grups, la designació del president i dels membres del Tribunal de Comptes. Així, Francesc d’Assís Pons (president) i Núria López i Carles Sansa han estat escollits amb 22 vots a favor i quatre abstencions. Montaner ha reiterat que aquests nomenaments haurien de ser neutrals i privilegiar els perfils tècnics.

També han estat nomenats els membres del comitè director de l’Institut Nacional de l’Habitatge. En aquest cas, el grup parlamentari socialdemòcrata i Montaner s’hi ha abstingut. Des del PS s’ha justificat perquè no creuen que aquest institut serveixi per pal·liar els problemes de l’habitatge, tal com ha manifestat Carles Sánchez, mentre que per part de Terceravia el president suplent, Joan Carles Camp, ha manifestat que tot i estar en contra de la llei han votat a favor dels nomenaments per “respecte i confiança” a Josep Maria Pla (president); Alexandre González i Marta Alberch, que són els membres escollits.

Protecció Civil

En la sessió de Consell General també s’ha aprovat per assentiment la presa en consideració de la proposició de llei qualificada de protecció civil. El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell ha recordat que el criteri del Govern va ser favorable, ja que es considera que cal regular la iniciativa pública en cas d’emergències i catàstrofes i també els drets i els deures dels ciutadans. Ha fet notar, però, que caldrà que la llei vagi acompanyada dels mitjans necessaris tenint en compte que se’n deriven noves estructures, com el centre nacional d’emergències. També ha incidit en la necessitat que la figura del sometent sigui voluntària. Al seu torn, des de la majoria, que impulsa el text, la consellera demòcrata Ester Molné ha destacat diferents aspectes positius de la llei com que ajudarà a “prevenir catàstrofes, minimitzar les seves conseqüències” i que posteriorment es pugui tornar a la normalitat com més ràpidament millor. Ha destacat, però, que no estava d’acord amb el posicionament públic expressat pel PS en contra de la figura del sometent i també ha exposat que davant la demanda del Govern que sigui voluntari estan “oberts a debatre qualsevol millora”. Des de la bancada socialdemòcrata Jordi Font ha defensat la necessitat d’aquesta llei però ha manifestat que tenia una “sensació estranya” davant aquest text. En aquest sentit, ha manifestat que hauria d’haver estat un projecte de llei i no una proposició i també ha qualificat de “chaplinada” recuperar el sometent i ha remarcat que aquesta proposta hauria de deixar-se “als braços de la història” i que el que s’hauria de fer és impulsar una llei “moderna i eficaç”. Al seu torn, Camp ha recordat que Andorra és un territori vulnerable i que cal que es treballi per fer la millor llei. En el debat d’aquest punt, Montaner ha volgut respondre el ministre de Finances, Eric Jover, que en una intervenció anterior havia manifestat que “en un context sísmic” havia trobat a faltar que Montaner argumentés que “no tocava” el conveni per evitar la doble imposició amb San Marino. La consellera general no adscrita ha recordat el risc sísmic del país i ha recomanat a Jover que “no faci brometes”. Jover li ha respost que ella “no vol” el projecte de Grifols que el que ha de fer és “no esgrimir excuses”.

CDI amb San Marino

Precisament, el Consell General ha donat el vistiplau amb el vot favorable de totes les forces polítiques a la ratificació del conveni per evitar la doble imposició amb San Marino. Jover ha recordat que és el novè conveni que es ratifica i que a poc a poc es va eixamplant la xarxa de països amb els quals hi ha acords d’aquests tipus i ha incidit que ajuden a la diversificació, a l’atracció d’inversió i que les empreses andorranes es puguin internacionalitzar. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha demanat per què convenis importants amb països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia encara no s’han signat. Jover li ha respost que comparteix amb López la llista esmentada i que es treballa per complir-la. Ha avançat que aquesta setmana s’ha estat negociant amb Països Baixos i que aviat podria ser que s’arribés a un acord i ha afegit que Itàlia ha expressat la voluntat de negociar.

Fundacions

També ha estat aprovada per assentiment la proposició de llei de modificació de la llei de fundacions que tal com s’ha recordat en les diferents intervencions serveix per ampliar les activitats econòmiques que podran desenvolupar perquè així puguin tenir altres fonts d’ingressos i també obre la porta a què certs membres del patronat puguin ser de nacionalitat estrangera, atesa la voluntat d’obertura econòmica. Tal com ha afegit la consellera demòcrata Sandra Codina, també es fan ajustaments pel que fa a la gestió del patronat per fer-lo més diligent i s’alinea el text a la llei de comptabilitat. Codina ha incidit que aquesta modificació és “un passet més en la codificació del dret civil”. Des de les files socialdemòcrates Vela ha manifestat que tot i donar suport al text i que s’hagin admès algunes de les esmenes que havien fet es lamenta que no s’hagi tingut en compte la proposta que les fundacions públiques compleixin el règim de contractació pública per una “major transparència i objectivitat” i tampoc les bonificacions fiscals i en aquest sentit ha manifestat que estaran atents als canvis fiscals anunciats pel Govern per afavorir el mecenatge.

També ha comptat amb el suport de tota la cambra el projecte de llei de les taxes d’intercanvi aplicades a les operacions de pagament amb targeta que serveix per adaptar els llindars que els comerços han de satisfer per l’ús de targetes als europeus, tal com ha manifestat Jover, que ha remarcat, a més que hi ha el compromís de la plaça financera que si les taxes es rebaixen això també es traslladarà a Andorra. Jover ha defensat que amb aquest text es fa “un passet més” en la recuperació econòmica perquè permet als comerços tenir més marge comercial i competitivitat. En aquest sentit, ha defensat que sigui una llei que s’alinea a la política europea i doni “oxigen” al sector comercial.

Un altre punt tractat ha estat el dictamen de la comissió d’estudi per la sostenibilitat de les pensions de la jubilació de la CASS. Tots els grups han coincidit que ara s’obre una segona fase en què la comissió especial haurà de treballar totes les propostes que els diferents experts han posat sobre la taula. En aquest sentit, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Ensenyat, ha destacat que malgrat que hi hagi posicionaments diferents dels experts també hi ha coincidències i que per tant aquestes han de servir com a esquelet per dibuixar les propostes que surtin de la comissió especial. Al seu torn, Vela ha incidit en el fet que cal que del treball en surti un model “més just i equitatiu”.

En la sessió també s’ha acordat per assentiment la proposició de llei de taxes de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (Aqua) que permetrà a l’ens tenir un major finançament més enllà del públic.

Font: ANA