En directe

Más de uno

06:00 11:00


oients aquí avui: 1175

En directe

Más de uno

06:00 11:00


Educació treballa per regular les competències digitals de la ciutadania

Per: el 22 d'octubre de 2021

Andorra la Vella.-

El ministeri d’Educació i Ensenyament Superior espera tenir abans de finals d’aquest any el decret publicat que ha de donar empara als diferents nivells de competències digitals de la ciutadania.

Es vol seguir un sistema similar al que es fa amb els idiomes, de tal manera que tothom pugui acreditar els seus coneixements digitals “i s’unifiquin llenguatges”, tal com ha posat en relleu la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, durant la compareixença al davant de la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports. Vilarrubla ha manifestat que la intenció és la de “reduir la bretxa digital”.

Per encarar aquest treball, ha explicat, s’ha partit de la feina ja feta pel Consell d’Europa i veure si les competències fixades s’adapten a les necessitats d’Andorra. S’han identificat vuit competències diferents i ara es vol fer-les correspondre amb diferents graus. El decret haurà de fixar aquests nivells, quines competències comporten i com es podran adquirir. La voluntat és que abans que acabi l’any es pugui publicar i de manera paral·lela es puguin definir les formacions. La intenció és, també, que al mes de setembre del 2023 ja es pugui dur a terme una primera convocatòria d’exàmens. També s’haurà de determinar com es podrà acreditar l’experiència professional, un aspecte en què també es treballa a través d’una llei específica. Vilarrubla ha defensat que quan s’estableixin aquestes competències “tothom entendrà el mateix” i quan, per exemple, les persones facin constar uns coneixements al currículum tothom sabrà a què es corresponen. El sector laboral també s’haurà d’adaptar a aquestes competències.

Aquesta regulació de les competències digitals no és l’única feina que es vol encarar a Educació en la línia de les noves tecnologies i, en aquest sentit, també es treballa perquè la formació professional en xarxes i microinformàtica pugui incidir molt més en desenvolupament d’aplicacions i suport a l’usuari. Vilarrubla ha recordat que el ministeri vol revisar tots els programes de l’FP i que s’ha prioritzat la informàtica, ja que segurament és la branca que més ha evolucionat en els darrers anys i la que requereix més adaptacions. En l’àmbit de l’FP Vilarrubla, que ha comparegut davant la comissió per explicar les dades de l’inici del curs, ha recordat que s’ha creat una formació professional inicial per a joves d’entre els 16 i els 18 anys a la qual poden accedir encara que no tinguin el graduat escolar. Ha valorat positivament les xifres que s’han aconseguit en les tres branques creades: estètica i perruqueria, que compta amb catorze alumnes, vuit amb graduat i sis sense; quinze en serveis comercials, quatre amb graduat i onze sense i divuit en manteniment d’habitatges i instal·lacions, tres amb graduat i quinze que no. A més, també s’ha referit als canvis en la branca de professions sanitàries i socials en la qual s’han creat dos batxillerats professionals de dos anys, un dels quals més centrat en cures d’infermeria i un segon més per a centres sociocomunitaris.

La ministra també s’ha referit a la feina que s’està duent a terme per impulsar un pla de foment de la lectura ja que els “preocupa” la freqüència i el plaer per llegir que tenen els joves. El CRES ha fet ja una enquesta i ha destacat, a preguntes de la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, que es treballa amb la Biblioteca Pública del Govern i també amb les comunals.

El cas del vel

L’afer del vel també ha estat present en les preguntes que els consellers generals han plantejat a la ministra, que ha reiterat “l’interès a resoldre el problema a través del diàleg” i que ha afegit que espera “una solució d’equilibri” entre la demanda de la família i la situació a les escoles. Sobre el fet de si la menor podria ser canviada de sistema educatiu, Vilarrubla ha explicat que la demanda ha d’estar justificada en la millora del benestar dels menors. “En cap cas es tanca la possibilitat sempre que suposi una millora en el benestar”, ha remarcat. A preguntes dels periodistes ha afegit que el protocol d’absentisme determina uns terminis perquè el cas arribi a Afers Socials i ha manifestat que ara se seguirà el procés que marca el protocol. A qüestions del conseller socialdemòcrata Carles Sánchez també ha manifestat que els canvis en el reglament de l’escola andorrana pel que fa al port de signes religiosos visibles ha estat “ben acollit” malgrat que no ha pogut ser objecte del debat habitual que es fa al sistema educatiu per a altres temàtiques.

Vilarrubla també ha comentat la feina que s’està fent per combatre l’assetjament escolar i s’ha referit a la jornada que es vol impulsar perquè hi hagi un intercanvi d’experiències entre sistemes educatius. També ha manifestat que cal estar “a l’escolta” del que diuen els joves, ja que aquests sovint lamenten que els adults banalitzin el que els està passant.

Recursos humans

Quant als recursos humans, la titular d’Educació ha manifestat que continuarà la feina per continuar desplegament la llei del cos d’educació i ha afegit que es treballa en el decret que ha de regular, per exemple, la mobilitat i la carrera professional. En aquest treball es vol escoltar totes les parts i per això es preveuen reunions amb els docents i també amb el sindicat. Quant a la cobertura de places amb personal fix, ha reiterat que es treballa per definir, abans de finals d’any, quins llocs de treball són els que cal cobrir i que llavors a principis de l’any que ve es convocarà el concurs per cobrir-les. La voluntat, ha recordat, és treure a concurs entre quinze i 25 places.

Covid-19

Pel que fa a l’impacte de la Covid-19 a les aules, Vilarrubla ha valorat que “si la comparem amb l’any passat la situació és molt millor” i ha destacat que malgrat que s’hagin alleugerit certes mesures esperen que encara es puguin relaxar més. També ha explicat que la voluntat seria que a maternal hi hagi els mateixos protocols que a la resta de nivells, però ha fet notar les dificultats d’impulsar certs protocols, com els testos, en els infants més petits. Igualment ha remarcat que les escoles s’estan consolidant com a “llocs segurs” i no són focus de contagis.

A l’últim, i pel que fa a les dades, Vilarrubla ha recordat que la xifra d’alumnes aquest curs és similar a la d’anys anteriors, que el sistema que més creix és el britànic i que s’han destinat 1,2 milions a beques d’ensenyament obligatori per al curs 2020-2021 i 1,4 milions per a ensenyament superior. També ha destacat l’ampliació de l’escola andorrana de batxillerat, amb set aules i l’adequació de l’edifici del Roc per acollir alumnes del Lycée. Així mateix, l’adaptació de l’antiga seu de la justícia per encabir-hi la formació al llarg de la vida, que es vol potenciar amb més formacions.

Font: ANA