Actualitat d'Andorra

L’IEA obre una enquesta sísmica després dels 3 terratrèmols amb epicentre a l’Alt Urgell

El Pirineu està vivint des de la nit de dissabte a diumenge diversos terratrèmols amb epicentre a l’Alt Urgell, però que també ha detectat el sismògraf d’Andorra. Els tres sismes de magnituds més grans han estat el de diumenge a les dotze i quatre de la matinada, de 2,5 graus en l’escala de Richter, el del diumenge a les 12 i 5 del migdia de magnitud 2,8, i el més fort fins al moment, el d’aquest mateix dilluns a les 12 i 9 del migdia de magnitud 3,3.

Tal com ha informat el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (el CENMA), aquest darrer terratrèmol percebut sense danys, també s’ha pogut notar a Andorra amb intensitat 2-3 sobre una escala d’intensitats de 12

Per tot plegat, l’Institut d’Estudis Andorrans ha obert una enquesta a la població per saber si les persones han notat o no el terratrèmol. Això permetrà saber amb quina intensitat s’ha percebut al país. D’aquesta manera, han convidat a tothom a contestar l’enquesta sísmica digital, tant si han notat el terratrèmol com si no, ja que tota dada pot resultat interessant.

 

Actualitat d'Andorra

La Policia deté a un home a la frontera del Baladrà amb 1.010 paquets de tabac amagats sota els seients

La Policia va detenir dimarts passat a un resident de 51 anys com a presumpte autor d’un delicte de contraban. Arran d’un control rutinari a la frontera del Baladrà, agents de la Policia andorrana van localitzar sota els seients d’un cotxe que volia sortir del país un doble fons que ocultava 1.010 paquets de tabac de diferents marques, valorat en 1.753 euros.

Aquesta és una de les set detencions que s’han produït aquesta setmana, tal com ha donat a conèixer la Policia en l’habitual comunicat dels dilluns. Aquesta darrera setmana també s’ha detingut a un resident de 22 anys al Pas de la Casa, per possessió d’1,6 grams de cocaïna, a un altre resident de 33 anys a la Margineda per conduir tot i tenir el permís retirat i a un resident de 26 anys per conduir sota els efectes de les drogues, concretament del cànnabis.

El balanç de detencions també inclou, lògicament, els tres arrestos que es van produir dijous al matí i que corresponen als de Monsterrat Gil, Manel Torrentallé i Josep Maria Altimir.

Actualitat d'Andorra

Vila fa confiança a l’interventor Altimir i qualifica les faltes fetes de “molt lleus”

Josep Maria Altimir, interventor del Comú de Sant Julià de Lòria detingut dijous passat per l’afer de les targetes, juntament amb els excònsols Montserrat Gil i Manel Torrentallé, ha anat a treballar aquest dilluns al consistori i seguirà cobrant el que li pertoqui. Així ho ha afirmat el cònsol lauredià Josep Miquel Vila, qui li dona plena confiança perquè segueixi en el càrrec. Considera que la falta que ha fet “és molt i molt lleu” i no deixa de ser “una mala interpretació del reglament”. Ara bé, Vila ha recordat que ell no té la potestat per decidir si Altimir pot seguir sent l’interventor de Sant Julià: ho decidirà el Consell de Comú en una sessió extraordinària a porta tancada aquest dimarts.

El mandatari comunal ha explicat que segons consta a la sentència, Altimir va acceptar fer una transcripció d’unes despeses de Naturlàndia cap al Comú. “Un import que no tocava” que assumís la corporació, ha reconegut, però “que no va donar lloc a cap desfalc” i que es va “compensar degudament” a final d’any. A més, ha recordat que més del 90% de les accions de Camprabassa són del Comú i per tant, “d’alguna manera tot es quedava a casa”. “És un delicte suau”, ha reiterat, “que podria haver fet qualsevol”.

D’altra banda, i malgrat que Altimir “podrà continuar treballant al Comú sense problema i cobrar”, la sentència dicta que durant tres mesos no pot exercir d’interventor. Això genera “un disfuncionament” al Comú, ha reconegut Vila, que caldrà reconduir. De fet, durant el Consell de Comú de dimarts també s’haurà de decidir en aquest sentit, per si s’accepta que durant aquests 90 dies la responsabilitat l’assumeixi l’interventor delegat.

Pel que fa a les sentències que han recaigut sobre Torrentallé i Gil, el cònsol ha manifestat que les “acatem” i les “respectem”, però ha descartat qualsevol iniciativa judicial del Comú al respecte. Això sí, ha considerat que no és una bona notícia pel Comú “perquè desmereix la institució i la classe política”. Vila també ha parlat del proper informe del Tribunal de Comptes que ha de sortir publicat, sobre l’exercici del 2015. Ha descartat que s’hi puguin trobar més irregularitats dels dos excònsols perquè des que va sortir tot a la llum els controls són “més ferms i exhaustius”.

El que també està canviant, ha assegurat Vila, és el control financer sobre Naturlàndia, el qual està seguint “bona part dels processos de la Llei general de les finances públiques”. Perquè, “si no ho controlàvem”, ha alertat, “se’ns enfonsava Naturlàndia i el Comú”. En aquest punt, Vila ha alabat la tasca que ha desenvolupat Altimir, treballant “entre 12 i 14 hores” diàries fent accions que ja haurien donat els seus fruits, tenint en compte que l’any passat el parc va tancar amb balanç pràcticament zero entre ingressos i despeses corrents. En d’altres paraules, l’interventor “ha comès un error però també ens ha aportat moltes coses”.

Dos anys de presó per a Montserrat Gil

Recordem que Altimir ha estat condemnat a tres mesos de suspensió de sou i feina per l’afer de les targetes del Comú. Se l’acusa d’haver omès el deure de perseguir accions delictives i d’haver donat per bones algunes despeses injustificables que els excònsols Manel Torrentallé i especialment Monserrat Gil van fer amb aquestes targetes. Gil ha estat condemnada a dos anys de presó, dels quals quatre mesos seran ferms en règim de semillibertat. Així, dissabte l’exmandatària ja va anar a dormir a la presó i només en pot sortir per anar a treballar. També ha estat condemnada a una sanció econòmica i a sis anys d’inhabilitació per ocupar càrrecs públics, per un delicte de sostracció de béns públics. Torrentallé ha estat condemnat a un any de presó que no haurà de complir si paga una sanció, i a dos anys d’inhabilitació.

Actualitat d'Andorra

El nombre de formalitzacions d’inversió estrangera creix al 2016 però cau el volum mitjà d’inversió

El volum de sol·licituds d’inversió estrangera va continuar creixent el 2016 confirmant la xifra a l’alça registrada des del 2012, quan es va aprovar la llei que obria la porta a aquest tipus d’inversió. D’aquesta manera, hi va haver un total de 811 sol·licituds, de les quals, se’n va autoritzar 778 i se’n va acabar formalitzant 627. Respecte del 2015, les formalitzacions creixen un 10%, ja que llavors es van situar en 571. Aquest volum de formalitzacions ha suposat un import global de 97,1 milions front els 96,9 de l’any anterior. Cau, en canvi, el volum mitjà per inversió, que se situa en 154.899 front els 169.822 de l’any anterior. El ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, ha destacat, en la presentació d’aquestes dades, que el ritme “és bo” i ha valorat el fet que malgrat davalli la inversió mitjana es creix en autoritzacions, i també ha remarcat que un dels reptes de cara al futur és atreure inversors més grans.

Un total de 811 sol·licituds, de les quals, se’n va autoritzar 778 i se’n van acabar formalitzant 627. Aquestes són les xifres referents a la inversió estrangera del 2016 i que confirmen la xifra a l’alça registrada des del 2012 pel que fa a formalitzacions en relació a la inversió estrangera. De fet, el volum amb el qual s’ha tancat el 2016, segons ha destacat el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, és un 10% superior al 2015, quan se’n van acabar formalitzant 571.

Segons les dades facilitades aquest dilluns en el marc del balanç de les xifres d’inversió estrangera, des del 2012 hi ha hagut un total de 2.873 sol·licituds d’inversió estrangera, de les quals, se n’han autoritzat 2.687 i se n’han formalitzat (és a dir han completat tot els tràmits) 2.195. Això significa, segons Camp, que “tres de cada quatre sol·licituds es formalitzen” i que n’hi ha molt poques que es deneguen. Concretament, el 2016 van ser desfavorables 7, arran de l’informe de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand).

Pel que fa a l’impacte que aquestes formalitzacions han suposat per a l’economia del país, el 2016 s’ha xifrat en 97,1 milions, una quantitat un 0,2% superior al 2016, quan es va situar en 96,9 milions. En aquest cas, també es dona un increment constant des del 2012 quan la xifra va ser de 6,9 milions, donant-se el salt més important entre el 2014 i el 2015, concretament del 95,5%, passant de 49,5 a 96,9 milions. Això ha estat destacat per Camp, que ha recordat que aquesta inversió va anar a l’alça “malgrat la crisi de BPA”. En canvi, entre el 2015 i el 2016 el que ha davallat és la inversió mitjana de cada empresa que passa de 169.822 a 154.899, és a dir, que l’any passat va ser un 8,8% inferior. Malgrat això, el titular de Comerç fa una valoració positiva de les dades, ja que ha dit que el que el “preocuparia” seria que no es creixés en autoritzacions i ha dit que el ritme “és bo”. Així, ha manifestat que ara com ara la tipologia és “de petites empreses” i que “el repte” és atreure “empreses més grans”. Motiu pel qual des d’Actua s’incidirà en aquesta fita. “Hem de ser proactius”, ha conclòs, i s’ha mostrat segur que a mesura que es vagi “assentant la visió que Andorra és una terra d’acollida” per als inversors, aquests aniran arribant. D’aquesta manera es treballarà en la figura de l’agregat econòmic a les ambaixades, “que facin taca d’oli per donar a conèixer els avantatges” d’Andorra i alhora prenguin part en diferents esdeveniments internacionals.

Impacte en el PIB
Tenint en compte el volum que suposen aquestes empreses formalitzades, es calcula que 2016 haurà suposat un 3,8% del PIB total, una xifra idèntica a la del 2015. I el que queda per calcular d’aquest 2016 és el volum de negocis creats o adquirits i els llocs de treball creats. Fent esment a les xifres del 2015, Camp ha detallat que el 2015 van ser 377 i 498 respectivament, i creu que el 2016 s’hauran situat en una línia similar, la qual cosa significaria un 43,5% del total de negocis creats i un 29,8% dels llocs de treball que vindrien de la inversió estrangera.

Per països, cal destacar que “en els quatre anys i mig” de llei, “el 51,3% ha vingut d’Espanya i el 17,8% de França”, mentre que un 6% és d’Andorra, és a dir, reinversions que provenen inicialment de la inversió estrangera. L’any passat es va poder veure un lleuger canvi de tendència i les inversions procedents d’Espanya van baixar, passant del 53,7% del 2015 al 39,6% i, en canvi, hi va haver un increment notable de les procedents de França, que passen del 12,5% al 20,6% (de 12,1 a 20 milions). Això, segons Camp, reflecteix que “a poc a poc es va coneixent les facilitats per invertir a Andorra”.

Per sectors, cal destacar que el 50,4% de la inversió estrangera és en el patrimonial, un 21,4% en prestació de serveis (comptables, advocats, etcètera) i el tercer, en comercialització, amb el 16,2%.

A l’últim, el titular de Comerç ha destacat el creixement constant d’activitat al registre de societats mercantils, que va tancar el 2016 amb 19.149 tràmits, un creixement lligat tant pel que fa a la inversió estrangera com pel dipòsit de comptes.

Actualitat d'Andorra

L’entrada de vehicles cau un 4,4% al gener degut a la baixada a la frontera francesa

El nombre de vehicles que han entrat al país durant el mes de gener del 2017 ha estat de 317.241, fet que suposa un descens respecte al gener de l’any anterior del 4,4%, segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel Departament d’Estadística. Pel que fa a la frontera hispanoandorrana, hi ha hagut un augment de l’1,6% i per la frontera francoandorrana, en canvi, hi ha hagut una davallada del 21,1%. Així mateix, el nombre de vehicles que ha entrat al llarg dels darrers 12 mesos ha estat de 4.253.217, la qual cosa representa un increment de l’1,9% respecte al període anterior, en què van entrar 4.174.181 vehicles.

Les dades facilitades aquest dilluns pel Departament d’Estadística mostren que hi ha hagut un descens del 4,4 en el nombre de vehicles que ha entrat al país durant el mes de gener, que ha estat de 317.241. El total de turismes ha tingut una disminució del 5,2% i el de vehicles pesants, en canvi, un augment del 25,5%.

Les dades mostren també que els turismes provinents d’Espanya han tingut un augment del 0,6%, mentre que els provinents de França, un descens del 21,1%. Pel que fa als vehicles pesants, hi ha hagut un increment del 34,1% per la frontera hispanoandorrana i una davallada del 25,3% per la francoandorrana. Val a dir, però, que excloent els dies en què els accessos a França van estar tancats o restringits durant aquest mes de gener, el descens en l’entrada de vehicles seria d’un 1,8%.

Pel que fa al nombre de vehicles que han entrat durant els darrers 12 mesos, ha estat de 4.253.217, cosa que representa un augment de l’1,9% respecte al període anterior, en què en van entrar 4.174.181. Els vehicles que ho han fet per la frontera hispanoandorrana han augmentat un 3,8%, mentre que els que han entrat per la frontera francoandorrana han disminuït un 2,2%.

Finalment, pel que fa a les dades ajustades, que donen una visió complementària de l’evolució mensual de les dades, sense la influència dels festius, ponts o altres efectes estacionals i de calendari, les variacions mensuals del total de vehicles presenten una tendència a la baixa en els darrers tres mesos i aquest mes de gener es situa en un 0,2% negatiu. Les variacions mensuals de l’entrada de vehicles per la frontera hispanoandorrana es mantenen amb una tendència estable al llarg dels darrers cinc mesos i s’han establert en un 0,3% positiu aquest mes de gener. Pel que fa a les variacions mensuals per la frontera francoandorrana, presenten una tendència a la baixa al llarg dels darrers quatre mesos; la variació d’aquest últim mes ha estat del 0,4% negatiu.