Entrevista a Joan Enric Barceló, músic i vocalista de “Els amics de les Arts”.
I debat sobre model arquitectònic, econòmic i social que ha d’adoptar Andorra. Amb Susanna Vela i Llorens Rovires.

Editorial: ‘I had a nightmare’

Si Martin Luther King va tenir el seu famós “I have a dream”, jo aquesta passada nit he tingut, i espero que no faci fortuna, el “I had a nightmare”.

Ara resumeixo el meu malson, però el contextualitzo: abans d’anar a dormir vaig estar llegint sobre la noticia de l’accident aeri de dilluns, en què un helicòpter va xocar contra un gratacel a Nova York. El succés va acabar amb un mort, el pilot de l’aeronau, que va intentar fer un aterratge d’emergència abans d’estavellar-se. L’impacte va provocar un foc que va haver de ser extingit.

En el meu malson, un helicòpter aixecava el vol des de la zona de les Tresoles, sobrevolava una de les carreteres més transitades del país –la de l’Obac-, quan el pilot s’adonava que el motor de l’aparell fumejava. Com que no podia maniobrar tant aprop de la central de FEDA intentava avançar per la vall central, la més poblada del país.

I el clímax del malson arribava quan l’aparell en flames s’estavellava contra la Tower de 20 plantes aixecada a l’escaldenc Clot d’Emprivat.

L’agonia continuava amb la imatge del gratacels cremant, sense que el país tingués mitjans per apagar un foc a tanta alçada. Alguns dels veïns de l’àtic i el sobreàtic, desesperats, es llençaven al buit. Finalment, les flames consumien l’edifici.

I per fi, sobresaltat i xop de suor, m’he llevat en el moment que la macro estructura de metall, totxanes i vidres s’ensorrava.

Per sort, Escaldes no és Manhattan, encara que alguns s’entestin en emmirallar-s’hi.

@quicualguacil

Escoltar:

Programació en directe de Ningú és Perfecte

De dilluns a divendres, de 13h a 14h