menu Home
Andorra

CG.- Llum verda a la nova llei de funció pública amb l’abstenció del PS i l’oposició de Terceravia

Ràdio Valira | 21 de juliol de 2022

Andorra la Vella.- El Consell General ha donat aquest dijous el vistiplau a la modificació de la llei de la funció pública, que tal com ha defensat la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat i extitular de Funció Pública, Judith Pallarés, és un bon text que “dona resposta” a les necessitats socials i que modernitza l’administració, entenent-la com un element “flexible i àgil”. El grup parlamentari socialdemòcrata s’ha abstingut, ja que “es millora el text anterior però no prou”, tal com ha defensat la presidenta suplent, Judith Salazar, i Terceravia + Unió Laurediana + Independents hi ha votat en contra, ja que tal com ha expressat el seu president, Josep Pintat, “es va enrere com els crancs”.

Tant des del Govern com des de la majoria que li dona suport s’ha defensat que aquest text suposa “una millora i un avenç” i com ha enumerat la consellera demòcrata Maria Martisella, optimitza les atribucions del comitè tècnic de gestió donant veu i vot als sindicats així com també al comitè de selecció; obre la porta a la prejubilació a les persones del cos general que tinguin 60 anys; precisa la jornada laboral i els horaris, determinant que les jornades intensives coincideixen amb les vacances escolars; es “millora la situació dels interins” determinant que els que faci cinc anys que estan a l’administració puguin concórrer a la mobilitat interna i estipula que el Govern hagi de fer un pla d’estabilització i en vuit anys s’hagin de convocar les places necessàries de tal manera que no hi hagi, després d’aquest termini, més d’un 15% d’interins; a més s’actualitzen les taules retributives amb un increment del 3% i també es fixa que es pagaran triennis d’acord amb la llei del 2000 fins que no s’estableixin els quinquennis. Martisella ha destacat que quan es faci tot el desplegament reglamentari serà “una bona llei”.

Pallarés ha defensat que s’aporta “moltes millores al model d’administració desitjat” i es tracta d’una “llei millorada” respecte de la que es tenia i ha afegit que s’han tingut en compte les aportacions fetes pels sindicats.

Tal com s’ha esmentat, la llei ha comptat amb els tres vots en contra de Terceravia i les abstencions del PS. De fet, el debat s’ha iniciat amb la defensa per part dels socialdemòcrates de nou reserves d’esmena amb les que volien canvis en les jubilacions, l’horari i la jornada laboral o en la gestió de l’acompliment, entre altres. Totes menys una han estat rebutjades i, en aquest sentit, cal destacar que des de la majoria s’ha acceptat la proposta del PS que en el termini màxim de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern faci els treballs necessaris per a harmonitzar els imports dels complements que perceben els membres dels cossos especials. Salazar ha manifestat que a banda dels aspectes evocats en les reserves d’esmena ells s’abstenien perquè creuen que l’augment salarial s’hauria d’haver fet només per als salaris més baixos i no “el cafè per a tothom” que ha impulsat la majoria. I és que consideren que aquest increment “no soluciona res”. En aquest sentit, la consellera ha defensat que s’han evidenciat “dos models” de funció pública i que des del PS defensen que cal una millora de les condicions de treball dels funcionaris, ja que són “el braç operatiu” de l’administració i estan al servei del ciutadà.

Al seu torn, des de Terceravia, Pintat ha defensat que la modificació s’hauria d’haver circumscrit a les reformes que es derivaven de la sentència del Tribunal Constitucional però que en canvi s’ha anat més enllà i “tornem a la llei de l’any 2000”. En aquest sentit, ha destacat que “s’anul·la” la “gran reforma de la funció pública” i, en canvi, no es veu “un objectiu clar sobre quin tipus d’administració volem”.

Pallarés ha defensat la necessitat de revisar el text i ha defensat que en cap cas es torna a la llei del 2000.

Llei qualificada de la persona i la família
D’altra banda, hi ha hagut unanimitat, 25 vots a favor, en la votació de la proposició de llei qualificada de la persona i la família. Tant des de la majoria com des de l’oposició s’han posat en relleu els grans avenços que suposa el text. En aquest sentit, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Ensenyat, ha destacat que es tracta d’una aprovació important ja que és “una llei per a tothom” i digna “d’un país modern”. “Fem una Andorra més justa i lliure”, ha emfasitzat Ensenyat, ja que “escrivim la història d’avui i de demà”. El conseller ha volgut incidir en algunes de les millores com per exemple que s’elimina la diferenciació de la terminologia entre les unions de les persones del mateix sexe i les que no, ja que el casament civil serà anomenat igual independentment del sexe dels cònjuges i, a part, també es contempla el matrimoni canònic. A més, se suprimeixen les proclames; s’introdueix un sistema de separació o divorci no causal i a més s’elimina la necessitat que primer hi hagi separació per després fer el divorci i es contempla la compensació econòmica per raó del treball domèstic. També s’introdueix la possibilitat d’adopció de majors d’edat fins als 25 anys i la guarda i custòdia compartida.

A més, i tal com també ha valorat Salazar, s’adapta el dret andorrà al conveni de Nacions Unides sobre les persones discapacitades, de tal manera que se suprimeix la incapacitació i a canvi s’ofereix un sistema de suports perquè les persones puguin exercir els seus drets. A més s’introdueixen els patrimonis protegits, la qual cosa, segons Ensenyat, suposa “un pas de gegant” en la millora del dia a dia de les persones amb discapacitat.

A més, es regula el canvi de nom i de gènere de les persones transgènere. En aquest sentit, el president del grup parlamentari demòcrata ha destacat que no era “ni normal ni digne per a un país normal” que no es pogués fer un canvi de nom tot i la reassignació de gènere i ha defensat que en vuit dies totes les persones que ho desitgin podran demanar davant la batllia el canvi de nom i de gènere.

Ensenyat ha defensat que s’elimina el “patiment” en els processos de separació de les parelles, s’agilitzen els tràmits d’adopció i filiació, s’amplien els drets de les persones amb discapacitat i es reconeixen els drets fonamentals de les persones transgènere. En el mateix sentit, Salazar ha destacat que és “un text modern” ja que no només “compila sinó que actualitza” la normativa existent. És més, ha defensat que “s’adapta a les noves realitats i protegeix els més vulnerables”. També des de Terceravia s’ha valorat aquesta compilació i actualització de la norma i que s’abordin “problemàtiques actuals i es donin solucions específiques”. Al seu torn, el titular de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ha destacat que es dona “un important pas endavant” modernitzant la norma i alhora “respectant” la tradició jurídica andorrana.

Diversificació del sector primari
A l’últim, la sessió de Consell General extraordinària celebrada aquest dijous ha servit per aprovar, amb el vot en contra del grup parlamentari de Terceravia, el projecte de llei per al desenvolupament i diversificació dels sectors ramader i agrícola. Tal com ha defensat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, aquest text serveix per apujar els ajuts al sector anualment amb l’IPC; crear la comissió nacional amb representació del Consell General, el Govern, els comuns i el sector i que tindrà una primera reunió ja abans de finals d’any i modificar la llei d’ordenament del territori perquè hi pugui haver noves infraestructures per a un millor maneig del bestiar i el seu benestar. A més, afavoreix la rehabilitació per donar un ús d’allotjament turístic a les infraestructures agrícoles i ramaderes i es crea el segell turístic d’agroturisme. A més se simplifiquen els tràmits per a la comercialització de productes; es reforça la capacitat inspectora i s’obre la porta que el programa Renova inclogui una nova línia per a les energies renovables al sector. A l’últim, es reforça la lluita contra l’intrusisme. Des de Terceravia s’ha defensat el vot en contra perquè la llei hauria d’haver anat més enllà i no aporta “solucions” al sector.

ANA





  • play_circle_filled

    Ràdio Valira
    La ràdio d'aquí

  • cover play_circle_filled

    PST “ÀNIMA” ESPAI DE PSICOLOGIA

  • cover play_circle_filled

    PST OBRIM LA PORTA AL CINEMA

  • cover play_circle_filled

    LAURA ROGÉ

  • cover play_circle_filled

    PST L’UNIVERS MIRALLES

  • cover play_circle_filled

    PST LA TERTULIA DE LES PILOTES

  • cover play_circle_filled

    ANNA GURGUÍ

  • cover play_circle_filled

    LAURA MAS

  • cover play_circle_filled

    FABIAN MARTÍN

  • cover play_circle_filled

    XAVIER MAS

  • cover play_circle_filled

    LA TERTULIA DELS DIVENDRES

  • cover play_circle_filled

    PST VILLARROYA AL APARATO

  • cover play_circle_filled

    PST PSICOLOGIA

  • cover play_circle_filled

    PST CINEMA AMB JAUME PORTA

  • cover play_circle_filled

    PST BERNAT SOLER

  • cover play_circle_filled

    PST LA TERTULIA DE LES PILOTES

play_arrow skip_previous skip_next volume_down
playlist_play